La marca Barcelona és coneguda a tot el món. No només pel Messi i el Barça, sinó per moltes altres coses com l’arquitectura, el menjar, el clima i sobretot per les iniciatives culturals i empresarials de primer ordre, com el Mobile World Congress. Aquest reconeixement mundial va arribar al món dels videojocs cap al 2010-2012 amb les primeres grans empreses del sector establint-se a la ciutat. Eren els temps de King (Candy Crush), Social Point (Dragon City), sempre amb el permís d’Ubisoft, que de la mà de la Marie-Thérèse ja havia arribat a les nostres terres anys abans (1998).
Des de llavors, cada any de forma imparable, ha anat proliferant l’arribada de noves empreses, majoritàriament de capital estranger, fins al punt que avui (abril del 2023) ja poques empreses falten per aterrar. Tenim Epic Games (Fortnite), Tencent, Tilting Point, Smilegate, Scopely, IO Interactive, THQ…. i està apunt d’aterrar la xinesa Netease. Els que estigueu dedicant una mica de temps a llegir aquest article us preguntareu per què venen. Doncs perquè el balanç de qualitat / cost és pràcticament immillorable. Si esculls Berlín o Londres (hubs consolidats de la indústria de videojocs europea) pagaràs un 30% més en salaris i et moriràs de fred. A Barcelona tenim universitats de videojocs des del 2010 (amb ENTI com a pionera), una ciutat on la gent vol venir a viure per les raons que tots coneixem i gent amb 10-15 anys d’experiència, capaç de conduir l’arribada i consolidació d’un nou estudi. Per tant, si ets una empresa gran, amb recursos per créixer i has de triar, vindràs a Barcelona.
I tot això està molt bé, però què hi ha de l’empresa de videojocs d’arrel catalana? Si ens fixem en el model finlandès, aposta molt fort per aquest sector, amb ajudes que de vegades són milionàries, perquè sí, costa milions fer un bon joc de PC o de consoles. És car i molt complex, necessites enginyers de primer nivell tant de front com de backend, bons creatius, artistes de totes les especialitats (concepte, 3D, animació…) i fer les coses extremadament bé perquè la competència que arriba dels EEUU i la Xina és bestial.
La gent del sector entenem que és arriscat fer l’aposta, però pregunteu al govern finlandès, que actualment recapta centenars de milions procedents només dels impostos de societat de les empreses de videojocs que van ajudar cap als volts del 2008-2012. Van apostar i n’estan recollint els fruits. Poso el cas de SuperCell, on el govern finlandès va dipositar 3M d’euros a fons perdut, que va desenvolupar Clash of Clans i Clash Royale, títols que aporten més de 300M anuals a la guardiola de l’estat. Fa força anys que la indústria del videojoc factura més que el cinema i la música junts.
Què hem de fer els empresaris catalans que portem una o dues dècades apostant pel sector? I on acabem nosaltres sense el suport que sí que tenen a fora? Doncs en mans de capital estranger o marxant a fer fortuna. Oportunitat perduda en una indústria que marcarà les dècades vinents, si no ho està fent ja.
Article de Ferran Puntí, CEO de The Breach Studios, per a l’InfoPROA -DeviCAT 23 de maig 2022